dilluns, 14 de desembre del 2015

Equilibri

Avui us parlaré d’un concepte bàsic que ens permetrà resituar-nos a nivell vital i ens ajudarà tant a triar els nostres objectius com a perseguir-los de manera efectiva.
Es tracta de l’equilibri.
Des de la Psicologia fem servir un model de l’ésser humà tripartit. Es diu model Bio-Psico-Social.
La part Bio es refereix a tot allò que és orgànic. Tants els òrgans com les funcions. Tot allò que involucra al cos i el seu funcionament està dins l’àrea biològica.
La part Psico es referex a allò que és mental. Els pensaments, les emocions, les expectatives, els valors, les preferències, els records, les vivències, les construccions de la realitat, etc.
La part Social es refereix a tot allò que té a veure amb les relacions que la persona estableix amb els altres. Les relacions familiars, de parella, amb els amics, les activitats que fa per la seva comunitat i a nivell més gran amb les institucions amb les que es relaciona.


Bio--Psico--Social
Des del nostre punt de vista, els tres components estan intercomunicats. Com veieu a l'esquema no estan separats de manera estanca ni funcionen de manera independent sinó que entre cada un d’ells hi ha línees discontínues que fan que una àrea estigui connectada a l’altra. D’aquesta manera tot influeix en tot. Les diferents parts de l’ésser humà interaccionen de manera dinàmica.
Us posaré un parell d’exemples per veure això amb més claretat.
Imaginem que una persona pateix un accident de cotxe. Suposem que per sort no pateix lesions greus que posin en perill la seva vida. L’únic que li ha passat és que arrel de l’accident la seva cara ha quedat desfigurada. Té cicatrius que han variat el seu aspecte de manera important.
Com veieu, aquesta situació l’enmarcaríem dins de l’àrea Biològica, ja que té a veure directament amb una part del seu cos. Ara bé, creieu que la seva part psicològica estarà igual? Els seus sentiments, els seus pensaments, les seva manera de veure les coses serà la mateixa? I anant més enllà, creieu que la seva manera de relacionar-se amb els demés es veurà afectada d’alguna manera? La majoria de persones ens diran que si a les dues preguntes. Un canvi a nivell Biològic afecta a totes les demés àrees. I no calen grans accidents: el diagnòstic d’una malaltia, el dolor crònic, l’obesitat i molts altres exemples que us poden venir al cap són distorsionadors de l’equilibri vital.
Un segon exemple. Imaginem una situació de separació de la parella. En aquest cas es tractaria d’un fenomen que té a veure amb l’àrea social, és a dir de la persona amb algú altre del seu entorn (la parella). Què creieu que li passa a la part Psico quan algú se separa? Es veu afectada? Els estudis demostren que quan una persona se separa (encara que sigui la millor decisió que pugui prendre) passarà per una fase de dol. El dol és una situació que té uns símptomes molt similars a una depressió major. I la part Biològica? Es veurà afectada? El que podrem observar a nivell biològic és que la persona mostrarà uns nivells de resposta del sistema inmunitari (l’encarregat de protegir-nos davant amenaces externes com infeccions, virus, etc) significativament per sota dels nivells normals. Per tant, són més vulnerables a qualsevol tipus de malaltia. Els que us explico està basat en els resultats d’experiments seriosos i contrastats. O sigui que un canvi social/relacional pot generar una una reacció biològica clara.
Com veieu aquest és un tema prou important com per dedicar-hi un petit esforç.
En la meva pràctica clínica m’he adonat que les persones que dissenyen les seves àrees de canvi tenint en compte el concepte d’equilibri, aconseguiexen aquests canvis més ràpidament, amb menys esforç i sobretot els mantenen molt millor durant el temps. Dit d’una altra manera, generen canvis que passen més ràpidament a convertir-se en hàbits establerts.
En canvi, les persones que traballen només una àrea, tot i que a curt termini puguin millorar ràpidament no acaben assolint amb la mateixa eficàcia els canvis.
Per això us emplaço a que siguem conscients d’aquesta situació a l’hora de triar els nostres objectius. Avançar equilibradament ens donarà més consistència personal.
Durant els propers articles anirem explicant quines son les àrees crítiques de cada un dels espais, tant biològic, com psicològic i social. De moment ja podem activar la reflexió sobre les nostres pròpies situacions per anar detectant com d’equilibrats estem i quines són les àrees que menys atenció estan rebent.
Una anotació. Equilibri no implica perfecció. És important no atabalar-se. Quan anàvem a l’escola teniem varies assignatures en un sol dia i no passava res. Això és igual. Podem treballar de manera adequada objectius diversos. L’únic que necessitem és una bona gestió dels nostres recursos. Els petits canvis en sentit positiu alimenten l’equilibri global de la persona. No deixeu passar l’oportunitat. Si no fem res ja estem empitjorant. Per tant, enfoquem, reflexionem i marquem petits objectius cercant l’equilibri. Per la meva experiència us he de dir que val la pena l’esforç!
Salutacions.
Espero els vostres comentaris!



dilluns, 12 d’octubre del 2015

Els Hàbits

ELS HÀBITS
Benvinguts de nou!



Avui parlarem dels hàbits.
Els hàbits són pautes d'actuació persistents que defineixen el que fem i en última instància el que som.
Instaurar un hàbit no és feina fàcil, requereix compromís i esforç. Començar és el primer pas, potser el més important però ningú assoleix bons resultats a llarg termini sense instaurar les accions adients dins del seu dia a dia.
Quan un hàbit està instaurat forma part de la vida de la persona. Es torna la seva manera de fer les coses. És pràcticament automàtic, no requereix un grau de consciència elevat ni grans despeses atencionals ni energètiques. Simplement es fa.
Tothom té hàbits. El que passa és que potser els hàbits que tenim no són els que ens poden conduir al lloc on volem arribar. Així doncs, per instaurar un hàbit no només haurem de començar una nova acció, sino que aquesta nova acció haurà de competir amb altres accions/hàbits que normalment són de signe contrari a les que volem instaurar. Per tant, preparem-nos pel viatge.
Com es fa perquè una acció aïllada es converteixi en un hàbit a llarg termini?

dilluns, 21 de setembre del 2015

Acció


Hola de nou,

Després d’aquestes setmanes estiuenques tornem al bloc per continuar avançant pas a pas cap als nostres objectius.

Un cop definit el problema i marcats els objectius,  arriba el moment de començar el canvi real. Em refereixo al arxiconegut moment de passar a l’acció.

Segurament aquest és el moment més crític de tots. On la majoria de les persones tenen problemes. Quantes vegades una idea genial es queda només en això? Quants bons propòsits no prosperen? L’inici del curs escolar o el principi d’any són dos períodes en que típicament ens trobem amb aquestes situacions. L’exercici físic que no s’acaba de fer, la dieta que no acaba de començar, l’ idioma que no acaba d’arrencar, aquelles coses pendents que no s’acaben d’acabar, etc.

Per fer-ho senzill, sense acció no hi ha canvi. Imaginem que faig una recepta de cuina d’una manera i em surt el plat salat.  Puc fer una planificació, marcar-me uns objectius, tenir clar quin és el plat ideal que vull fer i visualitzar tot el procés. Si quan em poso a fer el plat segueixo exactament els mateixos passos el plat continuarà estant salat.

dissabte, 8 d’agost del 2015

Objectius



Hola de nou.

 Des de la comarca de l’Anoia, el psicòleg Marc Clemente torna amb la intenció d’oferir-vos tècniques provinents de la Psicologia per poder treure el màxim partit del vostre potencial.
En el post anterior fèiem referència a la importància de dissenyar un ideal per que ens servís de far pels nostres projectes.
Però com us deia llavors,
“la meta encara és un desig, un somni. Una elucubració mental. Necessària però no suficient. Ens marca una trajectòria entre el punt A (real) i el punt B (ideal). Encara es necessita una transformació per poder convertir els nostres somnis  en conductes concretes que ens facin avançar per aquest camí”.
Quina és aquesta transformació?

Necessitem convertir els nostres somnis en OBJECTIUS.

Els somnis ens proporcionaran inspiració i benzina emocional però els objectius ens definiran què cal fer per aconseguir aquests somnis.

S’ha escrit molt sobre el tema i el cert és que hi ha una sèrie de qualitats que diferencien els objectius ben plantejats. Plantejar correctament un objectiu farà que ens sigui més fàcil comprometre'ns amb ell i fer-nos responsables del seu compliment.

Com ha de ser un bon objectiu?

divendres, 31 de juliol del 2015

Ideal


Hola!

Us parla Marc Clemente, psicòleg coach i psicoterapeuta. Continuem el bloc amb la intenció d’oferir-vos eines provinents de la Psicologia que us permetin desenvolupar pas a pas  el vostre potencial personal.

En els anteriors articles fèiem èmfasi en la importància del contingut mental, en la nostra responsabilitat sobre el mateix i en la necessitat de generar bones definicions de la situació actual.
Ara sabem on som.

El següent pas és.

On volem estar?
Si estic en un punt A i vull generar un moviment és necessari que em mogui cap a un altre punt per exemple  B.

El que proposo és que aquest moviment és inevitable. Per més que vulguem estar estàtics, per la mateixa naturalesa de l’ésser humà estem en canvi constant i dinàmic. Des del meu punt de vista és impossible no canviar. Ningú és el mateix ara que fa deu anys. Encara que algú s’obstini en fer canvis circulars està canviant. Així doncs què us semblaria si en comptes d’acceptar canvis aleatoris o erràtics que depenen de factors que estan fora del nostre control fóssim nosaltres els que dissenyem en quina direcció volem canviar?
La implicació d’aquest plantejament és molt empoderadora. En comptes de ser víctimes del destí ens podem convertir en els dissenyadors de les nostres vides. Assumim la responsabilitat de triar cap a on volem dirigir-nos.

Per a això hi ha una eina fonamental. Marcar el nostre Ideal.

divendres, 24 de juliol del 2015

Definició


Hola,
Des de la comarca de l’Anoia, el psicòleg Marc Clemente torna amb la intenció d’oferir-vos tècniques provinents de la Psicologia per poder treure el màxim profit del vostre potencial.

En el primer article us parlava de la importància del contingut mental.  En el segon ens centràvem en la responsabilitat sobre aquest contingut.

Avui us proposo una situació. Intentem visualitzar la següent escena.

Un nen/a està a punt de començar un examen de matemàtiques.

El mestre li dona el full amb les preguntes que haurà de respondre.

Només hi ha un apartat marcat amb el nº 1.

Al costat del primer problema hi ha la següent informació:

 “4, 25 i 5”.

Res més.

Què creieu que farà l’alumne/a?

Com us sentiríeu vosaltres en aquesta situació?

Es pot resoldre alguna cosa amb la informació que tenim?

Sumem? Restem? Multipliquem? Dividim?

Com podreu observar és impossible resoldre un problema si no el definim.

divendres, 17 de juliol del 2015

Jardí mental

Hola. Sóc Marc Clemente, sóc psicòleg. Visc a l'Anoia i treballo a Sant Cugat del Vallès i a Igualada.
En l'anterior article us vaig parlar de la importància del contingut mental per al nostre dia a dia. Vam veure com pot influir en l’estat emocional, en les respostes fisiològiques i en les nostres relacions. Us vaig proposar un exercici per adonar-nos que podem fer servir les nostres emocions com a indicadors d’aquest contingut mental. Si ens sentim bé el nostre contingut mental és positiu, si ens sentim malament el nostre contingut mental tindrà aspectes negatius. Finalment us vaig dir que des del punt de vista que us proposo, el contingut mental és construït i això ens obre una via poderosíssima per al canvi.
Ara és el moment de pujar un esglaó més.
Aquest pas sembla senzill però us puc assegurar que moltes persones tenen veritables problemes per fer-lo.
Per ajudar-nos a visualitzar la qüestió proposo el següent:
Imagina que la teva ment és com un jardí.
El jardí és teu i només teu.
Imagina que pels motius que sigui fa molt de temps que no el regues. No hi has plantat res darrerament. No l’has netejat de males herbes, no has tallat la gespa ni has esporgat els arbres.
Si no et responsabilitzes del teu jardí mental el més lògic és que amb el passar del temps estigui ple de males herbes, desendreçat, sense cap gràcia. Arribarà un punt en que no hi podràs ni entrar perquè el caos guanyarà terreny fins a tapar l’entrada.

dijous, 9 de juliol del 2015

Contingut mental

Hola,
sóc en Marc Clemente. Com saps les meves àrees de treball són la Psicología Coaching i la Psicoteràpia.

Per començar et vull oferir una reflexió inicial que será la base sobre la que podrem treballar d'ara en endavant per desenvolupar al màxim el nostre potencial.

Imagina el següent:
Estàs dret al mig d’una gran plaça circular. És un espai sense objectes, totalment obert. De cop i volta veus que des d'un punt de l’exterior de la plaça es comença a moure una figura. T’adones que es mou de pressa i que es dirigeix directament cap a tu. S’apropa molt depressa i de cop veus de què es tracta.

És un gos enorme, negre, un rottweiler  que ve directament cap a tu. Per les característiques de l’espai no tens cap lloc on amagar-te ni protegir-te. No hi ha ningú més a la plaça ni a la vista.
Comences a pensar que aquest tipus de gossos són perillosos i que poden atacar brutalment les persones. És un gos gran, pesa més de 50 kgs i té molta força. No saps què pots fer. El teu cap va a mil per hora i l’únic que tens clar és que et pot ferir. Dubtes seriosament de les teves possibilitats de supervivència. Probablement et fereixi de gravetat i no hi ha ningú que et pugui ajudar en cas que tinguis una hemorràgia provocada per les queixalades del gos. No tens res amb què defensar-te i saps que si et poses a córrer t’atraparà sense cap dificultat.

dijous, 2 de juliol del 2015

Hola,
em dic Marc Clemente. Sóc psicòleg i les meves àrees de treball són la Psicologia Coaching i la Psicoteràpia.
Començo aquest bloc amb la ferma intenció que pugueu tenir a les vostres mans una potent eina de desenvolupament personal.
Em vaig llicenciar en Psicologia l'any 1996 a la Universitat de Barcelona, vaig fer el meu Màster en Psicologia Clínica i Psicoteràpia a la Universitat Ramon Llull l'any 2001 i em vaig postgraduar en Psicologia clínica Infanto-juvenil l'any 2003 a l'ISEP.
Visc en un poble de la província de Barcelona, amb la meva dona, els meus dos fills i el nostre gos. Estem a mig camí entre la natura i la civilització, just on volem estar.
Actualment treballo com a "freelance" a Sant Cugat del Vallès i a Igualada.
Toco la guitarra amb la meva banda de sempre, amb els meus amics. Ens reunim al nostre local i xerrem, arreglem el món i a vegades fins i tot toquem alguna cosa.
M'agrada l'exercici físic. fa anys que practico arts marcials, on amb els meus companys a més de riure bastant i celebrar sopars i trobades ens atonyinem una miqueta, de manera civilitzada.
Fetes les presentacions, passo a explicar-vos quin és el propòsit d'aquest bloc, és a dir, què farem aquí.
La idea és simple.
Ajudar pas a pas a desenvolupar el màxim potencial de les persones en totes aquelles àrees que es proposin.
Per arribar a aquest objectiu aprendrem tècniques, conceptes i estratègies basades en la Psicologia, contrastades a nivell teòric i provades en casos reals a la meva experiència de tots aquests anys.
Sóc un psicòleg vocacional. Vaig triar la meva carrera com a primera opció, tenint altres alternatives que probablement m'haurien reportat més beneficis tant en el plànol econòmic com en el del prestigi social. Però us puc assegurar que mai he dubtat que els psicòlegs tenim el nostre lloc a la societat, que som una professió útil i que podem posar el nostre granet de sorra per ajudar a construir una societat millor en un món millor. Cada dia que passa confio més en la potència, l'eficàcia, el poder per l'aprenentatge i l'ecologia de les tècniques que anirem desenvolupant en el bloc.
Per això crec que aquestes eines han d'estar a l'abast de tothom. Sabem que degut a l'actual conjuntura econòmica, política i social el moment que estem vivint és complicat. Els recursos que es destinen a aquestes àrees són escassos, de cap manera cobreixen les necessitats reals de les persones. Aquesta situació, unida a una mentalitat medicalitzada de la societat fa que aquestes estratègies quedin infrautilitzades, reservades només a una minoria de la població.
És la meva intenció en aquest projecte arribar al major nombre de persones conscients i responsables que vulguin prendre les regnes de les seves vides. Que decideixin lliurement assumir el seu lloc en el seu dia a dia, un lloc protagonista respecte als seus ideals. Persones disposades a fer el necessari per aconseguir les seves fites. Els que volen córrer la milla extra, els que no es donen per vençuts, els cansats de conformar-se. En definitiva les persones que volen polir el seu diamant interior.
Defenso que el material que desenvoluparem al bloc pot ser utilitzat per tothom. No és necessari manifestar símptomes de patiment emocional, ni tenir un diagnòstic psicopatològic per treure profit del que treballarem aquí.
Si ets un/a esportista que vols millorar el teu rendiment, un/a estudiant preparant unes oposicions, un executiu/va d'una multinacional que vols millorar els teus resultats, si vols deixar de fumar, si t'estàs plantejant emprendre un negoci, si tens problemes amb el teu pes corporal o no ets feliç a la feina o les teves relacions no rutllen.
Tots podem beneficiar-nos del correcte aprenentatge i aplicació d'aquestes tècniques.
Vull aclarir que el nostre contingut no és màgic. Requereix del teu compromís i treball. Si esperes resultats sense aquestes premisses aquest no és el teu lloc.
No fem màgia, encara que els resultats puguin tenir-ne. S'han d'entendre algunes coses tot i que només amb la comprensió no n'hi ha prou. No caminaré per tu, però t'acompanyaré en el teu camí.
Per finalitzar recalcar que aquest bloc no serà un llibre d'autoajuda. Tampoc serà un manual tècnic per a especialistes. per descomptat no serà un refregit d'altres blocs o texts aliens. Tot el que publicaré és original. Es basarà en la meva experiència com a psicòleg tractant casos. En el que he pogut aprendre fins ara i en el que vull compartir amb vosaltres. Seran les meves opinions personals i com a tals han de tractar-se.
Per descomptat que no sóc un guru en res. Com vosaltres estic aprenent constantment i el meu procés personal (com el vostre) s'està realitzant. Espero que aquest sigui dinàmic i infinit, doncs voldrà dir que segueixo creixent. És per això que agrairia enormement la vostra participació al bloc. Entre tots/es veurem més i avançarem millor. Les vostres opinions, els vostres dubtes, reflexions, comentaris i propostes seran benvinguts.
Us animo a acompanyar-me en aquest viatge.