Objectius

Hola de nou.

 Des de la comarca de l’Anoia, el psicòleg Marc Clemente torna amb la intenció d’oferir-vos tècniques provinents de la Psicologia per poder treure el màxim partit del vostre potencial.

En el post anterior fèiem referència a la importància de dissenyar un ideal per que ens servís de far pels nostres projectes.

Però com us deia llavors,

“la meta encara és un desig, un somni. Una elucubració mental. Necessària però no suficient. Ens marca una trajectòria entre el punt A (real) i el punt B (ideal). Encara es necessita una transformació per poder convertir els nostres somnis  en conductes concretes que ens facin avançar per aquest camí”.

Quina és aquesta transformació?

Necessitem convertir els nostres somnis en OBJECTIUS.

Els somnis ens proporcionaran inspiració i benzina emocional però els objectius ens definiran què cal fer per aconseguir aquests somnis.

S’ha escrit molt sobre el tema i el cert és que hi ha una sèrie de qualitats que diferencien els objectius ben plantejats. Plantejar correctament un objectiu farà que ens sigui més fàcil comprometre'ns amb ell i fer-nos responsables del seu compliment.

Com ha de ser un bon objectiu?

Farem servir dos acrònims en anglès que ens permetran recordar millor les característiques que volem que tinguin els nostres objectius.

P.U.R.E. i S.M.A.R.T.

P.U.R.E. (pur en anglès) fa referència a: Positively stated, Understood, Relevant, Ethical

S.M.A.R.T.(Intel·ligent en anglès) es refereix a: Specific, Measurable, Agreed, Realistic i  Time phased

P.U.R.E. és més general. S.M.A.R.T. és més concret i específic, però la realitat és que tots dos són molt importants i per això us els proposo.

P.U.R.E.

Positively stated. Sabem que és millor que l’enunciat sigui en Positiu. Volem centrar l’atenció en allò que volem aconseguir. Si demanem que no pensem en una bicicleta, que és el primer que ens ve a la ment?. Evitem les frases que comencen per “no…”

Understood. Ha de ser entès. Assumit adequadament, treballat.

Relevant. Pertinent o Rellevant. Ha de ser important per a nosaltres, ha de valer la pena.

Ethical. Ha de tenir una base ètica. És a dir, ha d’estar d’acord amb el nostre sistema de valors. Aquest és un tema important que necessitarà d’un article més endavant. D’entrada clarificar que allò que volem aconseguir haurà de ser congruent amb la nostra visió del món. Sinó generarà dissonància i no podrem avançar.

S.M.A.R.T.

Specific. La primera característica és que ha de ser concret. Els objectius ambigus i borrosos no es poden realitzar fàcilment.

Per exemple: sentir-me bé no és un bon objectiu. La persona hauria de concretar en quina àrea de la seva vida vol fer les millores i concretar-les.

Measurable. En la mesura del possible ha de ser mesurable. Si no ho és directament hem de buscar la manera de tenir registres que ens permetin avaluar el compliment.

Per exemple: Estar en forma no és un bon objectiu. Sortir a córrer 3 cops per setmana si.

Agreed. Hauria de ser convingut. En cas que impliqui a més d'una persona l'objectiu s'ha de negociar per acordar-lo.

Per exemple: Instaurar un pla d'estalvi a nivell familiar.

Realistic. Ha de ser Realista. És millor anar marcant objectius successius que altres que no siguin realistes en el moment actual. Si no és realista no hi haurà esperança i per tant no tindrà sentit ni tan sols plantejar-lo.  

Per exemple:  jugar a la N.B.A. amb 45 anys no és realista. Però trobar un equip de persones per jugar a bàsquet un cop per setmana si. Si aquesta primera fita s’aconsegueix es pot passar a participar en un campionat i així successivament.

Que sigui realista no vol dir que no pugui ser ambiciós. Tot i que pot resultar difícil hem de diferenciar els dos conceptes.

Time phased. Temporalitzable. Quan ens marquem un objectiu hem de concretar quant temps necessitarem per aconseguir-lo. No serveixen frases com "anirem fent" o "sobre la marxa ho farem". Simplement és més efectiu posar una data límit per aconseguir-lo. Com sabem per experiència la feina s’expandeix fins omplir el temps disponible per acabar-la. Aquest principi es coneix com a llei de Parkinson. Si aprenem a temporalitzar el nostre rendiment millorarà.

Per exemple: estudiaré 15 hores setmanals durant tres mesos.

I ara a treballar.

Exercici.

Trieu una de les vostres Metes. Recordeu que en l’article anterior us explicava com fer-ho.

Ara intentem respondre a la pregunta:  com ho hauria de fer?

Ja tens una aproximació a l’objectiu.

Apunta les idees que vagin apareixent, no et preocupis si ara venen desordenades. És normal, després les posaràs a lloc.

Intenta redactar un primer esborrany.

Comença a fer una comprovació dels acrònims P.U.R.E. i S.M.A.R.T.

Ho has escrit en positiu?

Està suficientment entès i treballat?

És important per a tu?

És ètic i coherent amb el teu sistema de valors?

I ara de manera més concreta

És específic?

És mesurable?

Si implica a altres persones, és acordat?

Es realista?

Es temporalitzable?

No passa res si l’has de reescriure. Millor invertir el temps en aquest pas que deixar-ho a mitges més endavant.

Hi haurà vegades que no es puguin aconseguir tots els criteris, però ens hem d’aproximar al màxim a les qualitats adequades.

Ja ho TENIM!.

Fixeu-vos que si anem seguint les indicacions que us proposo estarem assumint un compromís amb nosaltres mateixos.

Netejarem el nostre espai mental de material innecessari. Assumirem la responsabilitat sobre aquest procés. Ens permetrem triar lliurement els nostres somnis a llarg termini i marcarem un full de ruta amb els objectius que ens aproparan a la seva consecució. Els objectius dependran de nosaltres mateixos i els farem no com una obligació o una renúncia sinó perquè és el que volem. Nosaltres estarem triant allò en el que realment volem posar la nostra energia, enfocant-nos cap allà on volem que vagi la nostra vida.

Es diu que el pessimista es queixa del vent que no permet que el seu vaixell surti a la mar.

L’ingenu espera eternament al port a que el vent sigui propici.

I el realista ajusta les veles i comença el seu viatge cap als seu destí.

Què volem fer nosaltres?

Per acabar voldria que siguéssim conscients que el camí que farem és realment l’important. No es tracta de començar a gaudir a l’arribada. Les persones que treuen el suc a la vida gaudeixen del trajecte. 

Fluir amb el vent amb una ruta clara i viure cada segon donarà sentit a les dificultats que puguem trobar durant la travessa.

Bé, tenim feina per fer!

Si teniu algun dubte sobre aquest tema o d’altres sabeu que em podeu enviar un correu a marcclemente@copc.cat o posar un comentari al mateix bloc.

Tota aportació serà benvinguda.

 Una salutació a tots/es i gràcies per l’atenció!