Acció

Hola de nou,

Després d’aquestes setmanes estiuenques tornem al bloc per continuar avançant pas a pas cap als nostres objectius.

Un cop definit el problema i marcats els objectius,  arriba el moment de començar el canvi real. Em refereixo al arxiconegut moment de passar a l’acció.

Segurament aquest és el moment més crític de tots. On la majoria de les persones tenen problemes. Quantes vegades una idea genial es queda només en això? Quants bons propòsits no prosperen? L’inici del curs escolar o el principi d’any són dos períodes en que típicament ens trobem amb aquestes situacions. L’exercici físic que no s’acaba de fer, la dieta que no acaba de començar, l’ idioma que no acaba d’arrencar, aquelles coses pendents que no s’acaben d’acabar, etc.

Per fer-ho senzill, sense acció no hi ha canvi. Imaginem que faig una recepta de cuina d’una manera i em surt el plat salat.  Puc fer una planificació, marcar-me uns objectius, tenir clar quin és el plat ideal que vull fer i visualitzar tot el procés. Si quan em poso a fer el plat segueixo exactament els mateixos passos el plat continuarà estant salat.

Per arribar a un lloc diferent he de fer coses diferents. Si només ens concentrem en la contemplació de l’objectiu sense avançar en la seva consecució no podrem fer-lo realitat. En aquests casos ens quedarà la frustració de l’eterna contemplació i la pèrdua de valor de l’objectiu. Com a resultat és comprensible que la persona baixi els braços, es doni per vençuda i reforci la seva creença que és incapaç d’aconseguir aquest objectiu o que aquest és impossible.

Reforçar aquesta creença farà que la propera vegada sigui més forta, més rígida i per tant més difícil de canviar.

Per tant, és el moment de deconstruir aquestes creences limitadores. Al final només són camins pels que hem passat moltes vegades. Només són els habituals, els que tenim coneguts. Però no són els únics. N’hi ha molts més que encara estan per explorar i descobrir.

No ens serveix només imaginar-los ni idealitzar-los, per explorar nous camins els hem de caminar.

Si fem accions diferents i coherents amb els nostres nous objectius estem “esquerdant” les nostres teories sobre nosaltres mateixos. Les nostres creences limitadores estant sent posades en dubte, qüestionades, desafiades per les accions que no son coherents amb elles.

Això farà que tard o d’hora les velles creences cedeixin pas a altres teories sobre nosaltres mateixos que tenen a veure amb els nostres objectius i ens posen allà on lliurement hem decidit estar.

Òbviament els primers dies ens costarà. Simplement estem fent coses que no són normals en nosaltres. No formen part del nostre repertori habitual d’accions. No ens espantem. És completament normal, això vol dir que estem en el bon camí.

Per fer-ho amb un exemple.

Imaginem que una persona s’autodefineix com a molt desendreçada.

Els seus objectes personals estan per tot arreu. Quan ha de buscar un objecte té serioses dificultats per trobar-lo. No recorda on deixa les coses i per tant les perd amb facilitat. Això provoca pèrdues de temps i sensació de descontrol, tant en ella com en les persones del seu voltant (família, companys de feina).

Imaginem que la persona es posa com a objectiu canviar aquesta situació i segueix acuradament  els passos que hem descrit en els articles anteriors.

I passa a l’acció.

Tot i que no li surt de dins, (ja que durant molt de temps no ho ha fet i segons ell es una persona desendreçada), es posa cada dia a endreçar durant 20 minuts. Lògicament no li sortirà de manera automàtica. Farà servir un element extern que l’avisi que ha de començar. Per exemple un despertador, un avís al correu electrònic, o el que li sembli més adient. Ho farà de manera estratègica. Per exemple: primer endreçarà la taula del despatx, després endreçarà els calaixos del despatx, seguint un ordre que prèviament haurà planificat.

Les noves accions crearan dissonància amb les seves creences. Amb el pas del temps simplement no podrà definir-se com una persona desendreçada perquè els seus objectes estaran endreçats. Ampliarà la seva teoria sobre si mateixa. Per congruència amb la seva nova situació haurà de dir-se alguna cosa com “jo abans era una persona desendreçada però ara ja no ho sóc”.

Ull! amb això no vull dir que la conducta sola pugui amb tot. Precisament jo faig molt èmfasi en que si la conducta no té un sentit per a nosaltres no es podrà consolidar. Recordant els anteriors articles hem d’alimentar l’objectiu perquè sigui potent i resisteixi la força de la inèrcia en accions que porten a vegades molts anys consolidades. La nova acció ha de tenir un sentit per nosaltres, ha de ser important per al nostre ideal, ha de valer la pena.

Exercici:

Torna a mirar els objectius que vas decidir, dissenyar i definir per escrit.

Tria un. El més fàcil o el que et vingui més de gust o el més important. El que vulguis. Veuràs que un cop tinguis l’estructura d’acció ho podràs aplicar amb tots els altres.

Mira-te’l amb calma.

Ara decideix quin és el primer pas. Oblida’t de tot el demés. Només necessites veure el primer pas. Podem conduir de nit durant hores només amb els llums curts. En aquest punt no ens cal veure tot el trajecte. Només allò que tenim al davant.

Defineix clarament en que consisteix aquest primer pas.

Alerta. A vegades el primer pas pot semblar que necessita una preparació i per això no es pot realitzar. Fals. En aquest cas fer la preparació serà el primer pas. Tira enrere fins que trobis realment el primer pas.

Imagina una balança. Pots dibuixar-la si et ve de gust. Posa en un platet de la balança el que significa per a tu la consecució de l’objectiu. A l’altre platet de la balança hi posaràs  l’esforç real que implica.

Si pesa més el que significa per a tu, els beneficis que tindrà per a la teva vida, el sentit que té per a tu com a persona... endavant estàs preparat per fer-ho.

I ara…

Fes-ho. Punt. En aquest precís moment. No cal esperar més. Fes-ho. Bé, pots esperar a acabar de llegir això, però poc més.

Si no es pot fer immediatament fes-ho tant aviat com sigui possible. Apunta-ho a l’agenda per demà i no paris fins que ho hagis fet.

Això és un pols teu amb tu mateix, quedaràs sorpres de les coses que pots arribar a fer amb determinació.

Òbviament per escalar l’Everest es necessiten moltes passes, però totes són necessàries. Si falta una no arribarem. Encara que sembla que estàs lluny de l’objectiu i que els resultats no es veuen, pensa que estàs caminant en la direcció adequada i per tant t’estàs apropant. La resta és qüestió de temps.

Ens veiem en 15 dies.

Qualsevol comentari, dubte o proposta serà benvinguda!