Definició

Hola,

Des de la comarca de l’Anoia, el psicòleg Marc Clemente torna amb la intenció d’oferir-vos tècniques provinents de la Psicologia per poder treure el màxim profit del vostre potencial.

En el primer article us parlava de la importància del contingut mental.  En el segon ens centràvem en la responsabilitat sobre aquest contingut.

Avui us proposo una situació. Intentem visualitzar la següent escena.

Un nen/a està a punt de començar un examen de matemàtiques.

El mestre li dona el full amb les preguntes que haurà de respondre.

Només hi ha un apartat marcat amb el nº 1.

Al costat del primer problema hi ha la següent informació:

 “4, 25 i 5”.

Res més.

Què creieu que farà l’alumne/a?

Com us sentiríeu vosaltres en aquesta situació?

Es pot resoldre alguna cosa amb la informació que tenim?

Sumem? Restem? Multipliquem? Dividim?

Com podreu observar és impossible resoldre un problema si no el definim.

Així de simple.

En canvi, si el mestre diu:

Tenim 4 amics que tenen 25 petards cadascun. Si decideixen tirar-ne 5 per provar-los. Quants en tindran finalment?

Ho veieu diferent?

Doncs l’article d’avui va precisament d’això. En general no sabem definir adequadament allò que ens passa.

Una situació habitual és definir els resultats del problema. És a dir, ens centrem en els efectes que aquesta situació té per a la persona. Al definir d’aquesta manera, la nostra mirada està centrada allà on no podrem actuar. Generarem solucions desenfocades que no milloraran significativament la nostra situació. Podrem fer tot el treball que vulguem de manera tècnica per intentar controlar els símptomes però si no resolem el problema allà on s’ha creat ens cronificarem en la situació .

Un exemple.

Si tenim aigua en una cassola i la posem a bullir el problema no pot ser que l’aigua crema. Això és un resultat.

Podem anar posant glaçons i així anar baixant la temperatura, haurem d’anar buscant gel de manera continuada, i estar pendents constantment de la temperatura per anar-los afegint. Això requerirà la nostra atenció íntegra i no podrem fer res més mentre fem aquesta feina…uff!  Desgasta només de pensar-ho.

De la mateixa manera una persona pot creure  que el seu problema és que està ansiosa o trista quan això és el resultat de situacions vitals estressants. Repeteixo, si no definim bé no resoldrem bé.

Això no vol dir que ens haguem de cremar amb l’aigua bullint o que no s’hagi de treballar amb els símptomes. A vegades, sobretot en les primeres fases és necessari baixar els símptomes per estar una mica millor i poder treballar amb més eficàcia,  però recalco que generalment amb això no és suficient per millorar a llarg termini.

En canvi si la meva definició es més o menys:

La cassola està recolzada en una font de calor que provoca un augment de la temperatura .

Ara estic definint adequadament el que passa. Observem com en un moment la meva mirada no està situada en el resultat (l’aigua bullint) sinó en el factor crític (la font de calor).

Si puc parar el foc o puc moure la cassola del foc l’aigua deixarà de cremar i no em caldrà una fàbrica de gel al costat de casa.

Ara és quan us toca treballar.

Recordeu el jardí de l’article passat?

Recordeu que us deia que anéssiu a trobar les males herbes?

Bé. Ara és el moment de definir-les.

Donades les característiques del contingut mental necessitarem treballar de manera segmentada.

Segueixo insistint en l’escriptura per ajudar-nos a cristal·litzar les idees, posar-les en ordre i fer-les objectes que després puguem treballar.

Fixeu-vos que l’important és definir bé. En aquest moment no ens interessa anar a l’orígen cronològic del problema, les seves causes profundes, buscar de qui és culpa que ens passi el que ens passa, la injustícia que suposa això. No ens cal. Només definir de manera clara i operativa. Una vegada.

Imaginem els mateixos nens de l’explicació. Ara imaginem que comencen a perdre el temps de l'examen en pensaments del tipus: és just que comparteixin els petards? creieu necessari tirar-ne cinc per provar-los?. O, els nens tenen supervisió per tirar els petards? o en quina societat vivim que ho hàgim de fer explotar tot per divertir-nos?

Simplement no cal.

No ens ajuda. No és necessari. Ens pren una quantitat d’energia mental inimaginable. Ens desgasta sistemàticament i sobretot No ens deixa resoldre el problema!

He vist persones atrapades durant anys en aquesta roda de hàmster. Passant el temps donant voltes a les mateixes qüestions durant anys. Sense definir operativament i en conseqüència sense poder desenvolupar el seu potencial vital

Per cert, al final de l’examen sabeu quina nota els hi posarà el mestre?

Si. Malauradament un 0. No han resolt res. Han patit molt però no han escrit el resultat.

També us he de dir que no és fàcil enfrontar-se a aquest pas. Moltes persones s’hi aproximen només de puntetes. Però ja us vaig dir l’altre dia que el que fem necessita de valentia, sinceritat i ganes de millorar. Per no mirar-ho no desapareixerà. El que hi hagi és el que haurem d'afrontar. Ni més ni menys. Necessitem afrontar i definir des de l’acceptació. No ens podem enganyar a nosaltres mateixos. És una pèrdua de temps i d’energia absurda.

Possibles dificultats.

Què passa si tinc molts problemes alhora?

O què passa si al meu jardí hi conviuen males herbes petites amb altres mitjanes i amb dos o tres arbres enormes?

Per on començo?

No ens atabalem. La majoria de mortals batallem amb més d’un contingut mental negatiu. És normal. No passa res. Dedica un temps a fer aquesta feina. Defineix adequadament tot allò que vagis veient.

Fixa’t que definir bé un problema no és treure informació. Hi ha problemes senzills i d’altres complexes però tots hauran d’estar correctament definits per poder ser resolts.

Un problema gran pot estar fet d’altres més petits. No passa res. Pas a pas.

Pensa que encara que no estiguis resolent estàs avançant. Segurament estàs fent més del que havies fet fins ara i més del que la majoria de persones amb les que et creues pel carrer estan fent.

Finalment. Definir no és obsessionar-se. Busca una estona per fer això i després deixa de fer-ho.

 Observa, pensa en la definició, mira si és operativa, si és simptomàtica, escriu la definició i quan hagis fet això atura't. Surt a fer un volt, fes una activitat agradable, el que vulguis.

És bo que l’exercici tingui un inici i un final. Que no duri tot el dia.  Pots fer aquesta feina amb un rellotge de cuina, decidint prèviament quanta estona hi dedicaràs i quan soni pares. És millor anar fent cada dia una mica que fer tres hores un dia i no fer res més en un any.

Pensa que pots tardar dies en fer aquesta feina. És una feina d’investigació i de reflexió sobre el contingut mental, prent’ho amb calma.

Bé, us deixo fins la setmana que ve.

Bona feina!