Per començar et vull oferir una reflexió inicial que será la base sobre la que podrem treballar d'ara en endavant per desenvolupar al màxim el nostre potencial.
Imagina el següent:
Estàs dret al mig d’una
gran plaça circular. És un espai sense objectes, totalment obert. De cop i
volta veus que des d'un punt de l’exterior de la plaça es comença a moure una
figura. T’adones que es mou de pressa i que es dirigeix directament cap a tu.
S’apropa molt depressa i de cop veus de què es tracta.
És un gos enorme, negre,
un rottweiler que ve directament cap a
tu. Per les característiques de l’espai no tens cap lloc on amagar-te ni
protegir-te. No hi ha ningú més a la plaça ni a la vista.
Comences a pensar que
aquest tipus de gossos són perillosos i que poden atacar brutalment les
persones. És un gos gran, pesa més de 50 kgs i té molta força. No saps què pots
fer. El teu cap va a mil per hora i l’únic que tens clar és que et pot ferir. Dubtes
seriosament de les teves possibilitats de supervivència. Probablement et
fereixi de gravetat i no hi ha ningú que et pugui ajudar en cas que tinguis una
hemorràgia provocada per les queixalades del gos. No tens res amb què
defensar-te i saps que si et poses a córrer t’atraparà sense cap dificultat.
Quina seria la teva
reacció? Què creus que faries? i sobretot, quines emocions experimentaries?
La majoria de persones
tindrien una resposta de pànic. En casos així es produeix una reacció massiva
del organisme que engloba reaccions fisiològiques, motores i emocionals.
Podríem observar augment de la tasa cardíaca,
augment de la tensió arterial, augment de la tensió muscular, sensació d’ofec, sudoració,
tremolors, els nivells de cortisol i adrenalina augmentarien, podrien aparèixer molèsties
abdominals o nàusees, entre d’altres .
Veiem que la persona
podria quedar totalment colapsada, i a més això seria completament lògic. És a
dir, tindria sentit per a la persona patir aquestes reaccions. No podríem dir
que aquesta persona té un trastorn mental ni res per l’estil. Ho considerariem
una reacció lògica al que està experimentant.
Ara imaginem el següent:
La mateixa plaça, amb les
mateixes disposicions espaials i temporals.
El mateix gos, corrent a
la mateixa velocitat en la mateixa direcció.
Ara comences a pensar que
és el gos del teu veí. Recordes que ahir
vas estar jugant amb ell una bona estona i que t’ha reconegut. Ve corrent
perquè està molt content, s’ho va passar tant bé que vol que continueu jugant. És
preciós, mira quina alegria i quina energia tenen aquests gossos.
Quina seria la teva
reacció?, Què creus que faries? I quines emocions experimentaries?
Com veu,s és evident que les
respostes serien completament diferents.
Probablement el rebries
amb alegria, el cridaries i ràpidament estaries jugant amb ell. Et sentiries
relaxat, amb una rialla dibuixada al teu rostre.
El teu cos no
reaccionaria fisiològicament de la mateixa manera i cap de les respostes
corporals descrites a l’apartat anterior es donaría.
A més aquesta nova
reacció també seria lògica. Tindria sentit en relació a l’experiència.
Com s’explica?
Proposo aquest exercici
per veure que el que importa no és la situació externa ni el context sinó
que el que realment farà decantar la balança és el nostre contingut mental.
El nostre contingut
mental és el responsable final de que manifestem certes emocions i no unes
altres, que actuem d’una manera i no d’una altra i que ens relacionem amb els
demés d’una manera o d’una altra.
Com pots veure aquest
contingut mental és relatiu. No cal que
sigui cert ni real, simplement cal que estigui present .
Aquesta primera eina és
fonamental per poder anar avançant en el nostre camí. Necessitem entendre això
de manera profunda. No serveix entendre-ho només de cap. Hem de treballar fins
que estigui clar en tots els seus aspectes de manera vivencial.
Et proposo un exercici.
Estiguis on estiguis
agafa un paper i un llapis, o qualsevol eina d'escriptura que tinguis a ma.
Fes un recorregut mental
del dia d’avui fins que trobis una situació en la que t’hagis sentit trist,
enfadat, espantat, desanimat. Fes una breu descripció de la situació.
A poc a poc intenta anar
mentalment al moment exacte de la situació. Apunta quin record tens del
contingut mental que estaves tenint en aquell moment. A vegades costa una mica.
Fes-ho lentament, com si poguèssis anar passant fotograma a fotograma a càmera enrera fins a trobar el contingut mental que busques.
Quan el trobis intenta
passar-ho a paraules. Escriu el que et
sembla que estaves pensant en aquell moment. No et sorprenguis, el més lògic és que el
contingut hagi estat negatiu. I a més comprensible.
Ara fes el contrari, ves
a recordar una situació vital en la que t’hagis sentit exultant, ple d’energia,
ple de felicitat,. Quin contingut mental hi havia en aquell moment?
Escriu tot allò que et
passi pel cap. Analitza-ho i treu les teves pròpies conclusions.
Bé. Gradualment aniràs apropant-te a la veritable potència
d’aquesta comprensió. Literalment et pot canviar la vida.
Obviament, a l’integrar aquesta manera de veure es
plantejen moltes preguntes. P.e. D’on surten aquests continguts? Per què es
mantenen si resulta que no ens permeten gaudir de totes les nostres possibilitats?
Per a què serveixen? Això li passa a tothom amb la mateixa intensitat? Com és que no aconsegueixo controlar aquest contingut?
Poc a poc anirem donant
resposta a aquestes preguntes, de moment t'avanço una boníssima notícia.
Des d’aquest punt de
vista que proposo el contingut mental és construït. Per tant pot ser
deconstruït i també reconstruït.
Bona setmana, espero que
feu una bona feina!!
Espero els vostres
comentaris, opinions i propostes. Em podeu contactar en el mateix bloc o a marcclemente@copc.cat
Aclaració:
Per facilitar la lectura
i l’escriptura del meu bloc faré servir el masculí o el femení indistintament. Es
sobreentén la referència a ambdós gèneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies per participar en aquesta pàgina.