Avui
us parlaré d’un concepte bàsic que ens permetrà resituar-nos a
nivell vital i ens ajudarà tant a triar els nostres objectius com a
perseguir-los de manera efectiva.
Es
tracta de l’equilibri.
Des
de la Psicologia fem servir un model de l’ésser humà tripartit.
Es diu model Bio-Psico-Social.
La
part Bio es refereix a tot allò que és orgànic. Tants els òrgans
com les funcions. Tot allò que involucra al cos i el seu
funcionament està dins l’àrea biològica.
La
part Psico es referex a allò que és mental. Els pensaments, les
emocions, les expectatives, els valors, les preferències, els
records, les vivències, les construccions de la realitat, etc.
La
part Social es refereix a tot allò que té a veure amb les relacions
que la persona estableix amb els altres. Les relacions familiars, de
parella, amb els amics, les activitats que fa per la seva comunitat i
a nivell més gran amb les institucions amb les que es relaciona.
Bio--Psico--Social
Des
del nostre punt de vista, els tres components estan intercomunicats.
Com veieu a l'esquema no estan separats de manera estanca ni funcionen
de manera independent sinó que entre cada un d’ells hi ha línees
discontínues que fan que una àrea estigui connectada a l’altra.
D’aquesta manera tot influeix en tot. Les diferents parts de
l’ésser humà interaccionen de manera dinàmica.
Us
posaré un parell d’exemples per veure això amb més claretat.
Imaginem
que una persona pateix un accident de cotxe. Suposem que per sort no
pateix lesions greus que posin en perill la seva vida. L’únic que
li ha passat és que arrel de l’accident la seva cara ha quedat
desfigurada. Té cicatrius que han variat el seu aspecte de manera
important.
Com
veieu, aquesta situació l’enmarcaríem dins de l’àrea
Biològica, ja que té a veure directament amb una part del seu cos.
Ara bé, creieu que la seva part psicològica estarà igual? Els seus
sentiments, els seus pensaments, les seva manera de veure les coses
serà la mateixa? I anant més enllà, creieu que la seva manera de
relacionar-se amb els demés es veurà afectada d’alguna manera? La
majoria de persones ens diran que si a les dues preguntes. Un canvi a
nivell Biològic afecta a totes les demés àrees. I no calen grans
accidents: el diagnòstic d’una malaltia, el dolor crònic,
l’obesitat i molts altres exemples que us poden venir al cap són
distorsionadors de l’equilibri vital.
Un
segon exemple. Imaginem una situació de separació de la parella. En
aquest cas es tractaria d’un fenomen que té a veure amb l’àrea
social, és a dir de la persona amb algú altre del seu entorn (la
parella). Què creieu que li passa a la part Psico quan algú se
separa? Es veu afectada? Els estudis demostren que quan una persona
se separa (encara que sigui la millor decisió que pugui prendre)
passarà per una fase de dol. El dol és una situació que té uns
símptomes molt similars a una depressió major. I la part Biològica?
Es veurà afectada? El que podrem observar a nivell biològic és que
la persona mostrarà uns nivells de resposta del sistema inmunitari
(l’encarregat de protegir-nos davant amenaces externes com
infeccions, virus, etc) significativament per sota dels nivells
normals. Per tant, són més vulnerables a qualsevol tipus de
malaltia. Els que us explico està basat en els resultats
d’experiments seriosos i contrastats. O sigui que un canvi
social/relacional pot generar una una reacció biològica clara.
Com
veieu aquest és un tema prou important com per dedicar-hi un petit
esforç.
En
la meva pràctica clínica m’he adonat que les persones que
dissenyen les seves àrees de canvi tenint en compte el concepte
d’equilibri, aconseguiexen aquests canvis més ràpidament, amb
menys esforç i sobretot els mantenen molt millor durant el temps.
Dit d’una altra manera, generen canvis que passen més ràpidament
a convertir-se en hàbits establerts.
En
canvi, les persones que traballen només una àrea, tot i que a curt
termini puguin millorar ràpidament no acaben assolint amb la mateixa
eficàcia els canvis.
Per
això us emplaço a que siguem conscients d’aquesta situació a
l’hora de triar els nostres objectius. Avançar equilibradament ens
donarà més consistència personal.
Durant
els propers articles anirem explicant quines son les àrees crítiques
de cada un dels espais, tant biològic, com psicològic i social. De
moment ja podem activar la reflexió sobre les nostres pròpies
situacions per anar detectant com d’equilibrats estem i quines són
les àrees que menys atenció estan rebent.
Una
anotació. Equilibri no implica perfecció. És important no
atabalar-se. Quan anàvem a l’escola teniem varies assignatures en
un sol dia i no passava res. Això és igual. Podem treballar de
manera adequada objectius diversos. L’únic que necessitem és una
bona gestió dels nostres recursos. Els petits canvis en sentit
positiu alimenten l’equilibri global de la persona. No deixeu
passar l’oportunitat. Si no fem res ja estem empitjorant. Per tant,
enfoquem, reflexionem i marquem petits objectius cercant l’equilibri.
Per la meva experiència us he de dir que val la pena l’esforç!
Salutacions.
Espero
els vostres comentaris!
